ComparteixShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

>

EXPOSICIÓ PERMANENT

>
L’exposició permanent, inaugurada el 2003, està formada bàsicament per una selecció de peces de la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel.

Can Tinturé ofereix una lectura cronològica i estètica de l’evolució de la rajola de mostra en el decurs del temps; des de l’època medieval fins al llindar de la industrialització, precisament quan localitzem els orígens de la fàbrica Pujol i Bausis, “La Rajoleta”.

La visita  s’inicia amb una explicació de l’objecte del museu: la rajola de mostra i després es recorren els diferents àmbits de l’exposició:
>

1. Salvador Miquel, col·leccionista.
Introducció del personatge a través de l’audició d’una entrevista radiofònica feta a Salvador Miquel i presentada de manera interactiva.

>

2. L’Europa de les connexions.
Interactiu que identifica els centres productors i rutes comercials europees de la ceràmica pintada des de l’antiguitat.

>

3. Terra aspra i blau de cobalt.
Els primers usos de la rajola de mostra els trobem sobre paviment al s. XIII. Models aspres de fang cuit, o bé peces decorades a partir d’una base blanca d’estany i dibuix , principalment en blau i pintat amb òxid de cobalt. La rajola blava va esdevenir sinònim de la rajola gòtica per la seva gran producció.

>

4. Policromia esplendent.
El Renaixement i el Barroc van aportar a la ceràmica l’ús dels colors i noves fonts d’inspiració dels models decoratius d’arrel clàssica. Les rutes comercials van facilitar els contactes i el gust per la ceràmica italiana, que s’estén per tot Europa des de principis del s. XVI. Les rajoles de mostra estaran presents a parets i paviments de cases nobles i esglésies.

>

5. Recerca del col·leccionista.
El mètode de catalogació i d’estudi de la rajola de mostra que va desenvolupar Salvador Miquel inclou un joc que permet al visitant cobrir un mur amb diferents rajoles de la col·lecció.

6. Models d’èxit.
Durant els s. XVIII i XIX proliferaran models que són copiats d’un obrador a l’altre, tot personalitzant-los amb la creació de petites diferències i posant en relleu les seves àmplies possibilitats de composició. Cada vegada més s’estendrà l’ús de la rajola de mostra als habitatges.

>

7. Simplicitat.
Al s. XIX es produeix la simplificació del disseny. Serà una conseqüència d’un major ús de la rajola per a classes populars i crearà la necessitat de produir-ne de manera més ràpida i econòmica, així com un trencament amb les anteriors tendències decoratives.

>

8. Retorn al blau.
El blau, com en el període medieval, tornarà a ser el color protagonista al s. XIX. La línia blava destacarà sobre el blanc de fons, i aquest segon color aportarà gran lluminositat a les petites estances decorades amb rajola, cuines, comunes, etc.

>

9. Tria d’un repertori.
L’aspecte terminològic de la rajola de mostra es relaciona amb la idea de mostrari que molts escudellers oferien als seus clients a l’hora de triar un model.  La producció artesanal imprimirà petites diferències entre els mateixos models,  que desapareixeran amb la seva industrialització.

La mostra d’algunes peces trobades a les excavacions realitzades al recinte de la fàbrica Pujol i Bausis, els anys 1999 i 2000, conviden a continuar la visita al Museu de Ceràmica “La Rajoleta”.