ComparteixShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInPin on PinterestEmail this to someone

MUSEU DE CERÀMICA “LA RAJOLETA”: Història

"La Rajoleta" logo

Durant la dècada dels 80 del s. XX, l’Ajuntament d’Esplugues adquiria la finca de la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis –coneguda popularment com “La Rajoleta”-. Aleshores en mans del seu darrer propietari. Era la fi de la decadència d’una de les empreses dedicades a la producció de ceràmica industrial que visqué, especialment, amb el Modernisme la seva època de màxim esplendor.

<

Adquirí un protagonisme especial durant el modernisme, època en què va ser proveïdora d’arquitectes de renom, com ara Antoni Gaudí, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch o Gallissà.

<

Els seus precedents empresarials se situen l’any 1858, quan dos socis francesos, Màrius Jourdan i Joan Terrada, formen una societat per edificar una “fábrica de ladrillos” en un indret propietat de Pau Pujol Franquesa. Per  fonts documentals, es coneix que s’hi produïen “azulejos finos y losetas”.

<

L’empresa passaria per diferents tancaments i canvis de mans fins a l’any 1876, quan Jaume Pujol i Bausis  es fa càrrec de la fàbrica. S’iniciaria una etapa d’estabilitat amb la producció d’unes ceràmiques de qualitat que adquiriran una gran notorietat, especialment, durant l’etapa del seu fill, Pau Pujol Vilà, coincident amb l’època daurada del Modernisme.

Arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà, Bassegoda… , nodriran les seves obres arquitectòniques d’elements ceràmics elaborats a la fàbrica d’Esplugues. Alguns d’aquests arquitectes junt amb d’altres artistes (Adrià Gual, Alexandre de Riquer, Lluís Brú…) faran projectes ceràmics per a la fàbrica. L’empresa amb despatx a Barcelona –al carrer Tallers número 9- i fàbrica a Esplugues, comptà durant el primer terç del s. XX , amb dos directors artístics de gran relleu: Joan B. Alós i Peris i Francesc Quer i Selves.

Després de la Guerra Civil (1936-1939), l’empresa es converteix en societat anònima  -Cerámicas Pujol y Baucis S.A.-, comandada per Narcís Vallvé Bonany -antic treballador de la fàbrica- i, posteriorment, rellevat pel seu fill, Narcís Vallvé Asenjo.

S’iniciaran noves línies de producció amb la fabricació d’aïlladors elèctrics i revestiments per a molins de boles i, més endavant, es comercialitzaran productes ceràmics fins al seu tancament definitiu.

Després d’un període d’abandonament i enderroc parcial, l’any 1994 s’inicien les primeres intervencions del nou delimitat recinte amb la construcció d’un nou edifici que, en l’actualitat, acull l’exposició permanent de “La Rajoleta”. Més tard, es realitzen en tot el recinte prospeccions arqueològiques, les troballes de les quals completen les descobertes realitzades amb motiu de la construcció del nou edifici.

Amb motiu de la celebració de l’Any Gaudí, el 26 d’abril del 2002 s’inicien les primeres visites públiques al recinte de “La Rajoleta”. L’encert de la seva obertura es veurà reconegut, l’any següent, amb la distinció dels Premis Bonaplata, en la seva modalitat de Difusió.

Malgrat l’actual provisionalitat de les instal·lacions, l’excepcionalitat dels seus forns i altres elements d’interès, possibiliten que, el 18 de juliol del 2006, el Consell Rector del Museu de la Ciència i de la Tècnica aprovi la seva vinculació com a museu col·laborador; i que, el 25 de novembre del 2007, amb el nom “Museu de Ceràmica “La Rajoleta” d’Esplugues de Llobregat” es formalitzi el primer conveni de col·laboració.